L'art d'acompanyar

Diuen que una persona poruga observava com naixia una papallona. Va passar una bona estona observant amb sorpresa com la papallona intentava sortir pel petit forat que ella mateixa havia ober . Feia intents que a ell li semblaven que potser no arribarien a bon port, fins que va arribar al convenciment que quedaria encaixada, a mig sortir, i, per tant, moriria .

Desconfiant, així, de la capacitat de la papallona per sortir airosa d'aquella situació, aquesta bona persona va decidir fer un tall que acabés d'obrir el petit forat fet amb constància per la papallona .

Ara sí que va sortir fàcilment!

Un cop fora, la va observar: tenia les ales molt arrugades i aferrades al cos. Va esperar ansiosament que ella batés les ales i es posés a volar. Va ser inútil, la papallona no va a volar. Finalment es va arrossegar per terra, assetjada per les formigues. Aquella bona persona no va entendre que, tot i que ell havia evitat el que suposava que per a la papallona era patiment, ni tan sols així havia sobreviscut.

El que ell, amb la seva intromissió, havia impedit és que, amb l'esforç, els fluids interns del cos d'aquell animalet s'escampessin per tot el seu cos fins enfortir les ales i, per tant, l'esforç la capacités per volar.

Vicenç Arnaiz

Acompanyar els processos dels infants és tot un art. És l'art de l'observació, de la paciència, de la constància, del no fer, no avançar-se, de respectar, de deixar temps i espai... Acompanyar vol dir no esperar mai res, no tenir expectatives, simplement respectar els ritmes i saber que els infants són realment capaços d'aprendre, de descobrir, de saber, de conèixer... de SER I ESTAR!

Acompanyar vol dir donar la mà si la necessiten i deixar-nos portar per la intriga, els interessos, les troballes... sorprenent-nos de cada passa, perquè és tan meravellosa com l'anterior i com les que vindran.

El secret? No intervenir si no és necessari. Així podrem observar la grandesa de la naturalesa dels infants.

Només a través d'aquest acompanyament respectuós podem oferir als infants la seguretat que necessiten per a desenvolupar totes les seves capacitats i habilitats al màxim, sentint-se forts, capaços i hàbils per aconseguir tot allò que volen.