El joc, segons Maria Moliner, es defineix com una activitat que es realitza pel pur plaer de realitzar-la. Però els nens i les nenes no només juguen per plaer, encara que hi estigui estretament relacionat. El joc es podria dir que és un mecanisme de procés i d'aprenentatge bàsic a la infància que, a mesura que creixem, el perdem. El cadell humà juga per tal d'adaptar-se al medi, de la mateixa manera que els animals. La gran diferència és que, mentre que pels animals el context és natural i les conductes heretades són suficients; l'ésser humà també s'ha d'adaptar a un context social i cultural, per la qual cosa també ha d'aprendre unes normes i unes capacitats que no són innates. L'element diferenciat és que en el joc humà apareix la funció simbòlica. Donat el fet que som subjectes de parla i de llenguatge, la funció simbòlica ens permet treballar en contextos que no són presents en l'aquí i en l'ara (podem parlar de fets passats gràcies al llenguatge).
El joc, així, és un instrument bàsic per a superar limitacions evolutives, ja que dóna la possibilitat de transcendir en l'aquí i en l'ara molt abans de què es pugui fer amb el llenguatge. També permet analitzar i entendre la realitat de manera creativa i comprensiva.
Segons Manoni, "el joc permet fer seves les lleis, normes i valors que regeixen la vida social, a partir d'un procés creatiu".
Per a Vigotsky, és la font d'aprenentatge, que permet una zona d'aprenentatge proper, on no fa falta la presència física de l'adult.
El joc és tan important que està reconegut en la Declaració dels Drets de la Infància, i s'ha de garantir.
El joc permet superar certes limitacions evolutives. Quan un infant representa o imita a l'adult en els seus jocs, sempre ho fa des de la pitjor perspectiva. Els infants, a través del joc, resolen els conflictes de la realitat, que sempre són cognitius i afectius. Quan els adults tenim un conflicte, pensem; però els nens i les nenes encara no tenen el llenguatge per a trascendir en l'aquí i en l'ara; així que recreen les situacions i conflictes per tal d'expressar la seva opinió sobre el tema, actuant-ho. D'aquesta manera intenten comprendre allò que li passa a l'adult. Aquest infant encara no està suficientment socialitzat com per empatitzar, però en el joc es posa en el lloc de l'altre i deixa de ser ell/a.
El joc, a més a més, permet a l'infant complir desitjos que en la realitat no pot satisfer, ja que juga en un espai il·lusori i imaginari (per exemple, quan juga a fer que condueix).
També els permet explorar i comprendre els seus propis sentiments i emocions. N'és un exemple el joc d'amagar-se als portals i després espantar a l'adult que l'acompanya. Amb això es treballa la serpació i es controla la por, així juga a espantar a l'adult.
El joc, també, permet controlar i expressar emocions (odi, violència, por...) en un context que no és real.
Segons Vigotsky, el joc permet descobrir normes, valors i regles que regeixen la interacció humana. Així, l'infant que juga a metges, ha de complir les pautes d'allò que significar anar al metge, perquè sinó podria semblar que fa qualsevol altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada